Des del 2014, l’Oficina Tècnica d’Avaluació i Gestió Ambiental estudia els nivells d’immissió del benzo(a)pirè (BaP) a l’aire a petició dels municipis mitjançant el Catàleg de serveis. La concentració d’aquest contaminant, que es determina amb les anàlisis dels filtres de partícules PM₁₀, pot ser alta en alguns punts del territori.

Durant els darrers vuit anys, s’han realitzat 18 estudis, amb 351 mostres analitzades, per avaluar la presència del benzo(a)pirè a l’aire. Els treballs s’han dut a terme a Sant Salvador de Guardiola (3), Vilafranca del Penedès, Caldes de Montbui, Sant Cugat del Vallès, Matadepera, Prats de Lluçanès, Sant Celoni, Cardedeu, Balsareny, Casserres (2), Navàs, El Papiol, Vic, Puig-reig i Sant Boi de Llobregat. Amb els resultats obtinguts als treballs, s'estima que en 4 dels 18 municipis se supera el valor objectiu d’1ng/m³, marcat per la normativa. “Els valors més elevats es donen entre novembre i febrer, mesos de baixes temperatures, i en municipis amb inversió tèrmica, amb poca dispersió de l’aire”, explica Maria Llorens, cap de secció de diagnosi i control ambiental de l’Oficina Tècnica d’Avaluació i Gestió Ambiental (OTAGA).

Mitjanes mensuals de BaP de l'estació de Manlleu de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de la Generalitat de Catalunya. Aquests perfils anuals serveixen de referència en els estudis realitzats per estimar la mitjana anual a partir de les dades disponibles.

Durant els darrers anys, ha hagut un augment important de les instal·lacions domèstiques i industrials de calderes de biomassa. El BaP és produït per la combustió incompleta de compostos orgànics a temperatures entre 300 i 600 ºC. Yamila Bakali, tècnica de l’OTAGA i coautora amb David Casabona, cap de l'OTAGA, de l’estudi “Benzoapirè, un contaminant a considerar”, presentat a CONAMA 2022, aconsella “a nivell d’immissió fer un seguiment de BaP en zones properes a les instal·lacions de biomassa i/o altres focus emissors per tal de garantir una bona qualitat de l’aire. Així com evitar, noves instal·lacions en equipaments amb població sensible (com escoles, hospitals o residències) sense una garantia verificable periòdica de baixes emissions.”

A causa de la manca generalitzada de dades i encara que no sigui obligatori, David Casabona recomana “realitzar controls de les emissions, de partícules i BaP, de les instal·lacions municipals de biomassa per poder estimar el seu impacte sobre el territori proper”, i afegeix que per això “cal instal·lar un punt per a la presa de mostres a les xemeneies”. Mentrestant, “cal seguir mesurant els nivells d’immissió de BaP a més indrets, per poder detectar possibles problemes amb aquest contaminant.”

El benzo(a)pirè s’utilitza com a indicador de la presència d’hidrocarburs aromàtics policíclics (HAPs) a l’atmosfera i és l’únic que compta amb un valor objectiu a les directives de la qualitat de l’aire. El Reial Decret 102/2011 n'estableix el valor objectiu d’1ng/m³ i el valor recomanat per l’Organització Mundial de Salut (OMS) és de 0,12ng/m³. L’Agència Internacional d’Investigació del Càncer (IARC) ha classificat aquest contaminant com a cancerigen.

La contaminació atmosfèrica és una de les principals preocupacions en l’àmbit global. Però és a escala local on es poden dur a terme accions concretes per anar-la reduint. Per això, calen equips municipals actius i compromesos. Informa’t de tots els suports tècnics que oferim des de la Diputació de Barcelona a la nostra pàgina web.