L’estratègia, publicada per la Comissió Europea el mes d’octubre, vol renovar 35 milions d’edificis i crear fins a 160.000 llocs de treball verds al sector de la construcció a Europa.
Proposa millorar la qualitat de vida de les persones i reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle fomentant la digitalització, la reutilització i el reciclatge de materials.
La crisi de la COVID-19 ha fet evident la centralitat de l’habitatge en les nostres vides. Durant el confinament, l’habitatge ha estat l’escenari de gran part de les nostres activitats: l’oficina per aquells que teletreballen, l’escola dels infants, el lloc on tenir cura de les persones estimades i l’espai on gaudir de l’entreteniment. En aquest context, les condicions de l’habitatge han passat a ser un dels elements més importants de la qualitat de vida i del benestar. La pandèmia ha subratllat la vinculació de l’entorn construït amb la salut de les persones, ja que la COVID-19 ha tingut més incidència en els barris més densament poblats i en aquells més vulnerables.
Segons dades de la Unió Europea, els edificis consumeixen al voltant del 40% de l’energia i generen el 36% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Tot i això, a Europa només es fan renovacions per millorar l’eficiència energètica en l’1% dels edificis. A més a més, les enquestes de condicions de vida ens mostren que gairebé 34 milions d’europeus no es poden permetre encendre la calefacció. A Catalunya aquest problema afecta pràcticament el 10% de les llars.
El passat mes d’octubre, en el marc del Pacte Verd Europeu, la Comissió Europea va aprovar l’estratègia sobre l’Onada de renovacions (Renovation Wave), que té per objecte millorar l’eficiència energètica dels edificis, reduir la pobresa energètica i doblar la taxa de renovació en els propers 10 anys. Conjuntament amb l’Estratègia sobre l’Onada de Renovacions, la Comissió Europea va publicar una “Recomanació per als estats membres sobre la pobresa energètica”.
L’estratègia prioritza l’acció en tres àrees: la descarbonització de la calefacció i la refrigeració; la lluita contra la pobresa energètica i la millora dels edificis menys eficients; i la renovació d’edificis públics com ara escoles, hospitals i dependències administratives. La Comissió proposa eliminar els obstacles que hi ha al llarg de la cadena de renovació, des de la concepció d’un projecte fins el seu finançament i finalització, amb una sèrie de mesures estratègiques i d’instruments tant de finançament com d’assistència tècnica.
Els Fons de recuperació poden canalitzar un volum de recursos sense precedents per ajudar a impulsar la rehabilitació d’habitatges i abordar de manera conjunta les reparacions estructurals, l’eficiència energètica i l’accessibilitat. Aquests Fons de recuperació tindran una consideració especial cap als petits municipis i les zones rurals. L’impuls a la regeneració, la renovació urbana i la rehabilitació d’habitatges ens ofereix una ocasió única per fer els nostres habitatges més confortables, més saludables, més accessibles, més eficients energèticament i més ben connectats digitalment i ens dona oportunitats de tota mena:
La regeneració urbana i la rehabilitació d’habitatges són també elements rellevants de les Agendes Urbanes: de l’Agenda Urbana de la Unió Europea, de l’Agenda Urbana de Catalunya i de l’Agenda Urbana Espanyola, on són desenvolupades en els en diferents objectius estratègics i específics, i en les línies d’actuació. L’Onada de Renovacions no només consisteix a fer que els edificis existents siguin més eficients energèticament i climàticament neutres sinó que també pot desencadenar una transformació a gran escala de les nostres ciutats i del nostre entorn urbà.
Butlletí: Habitatge, Urbanisme i Activitats
Número de butlletí: #106 - Febrer 2021
Subscripció: Alta / Baixa
Valorem la vostra privacitat
Gerència de Serveis d'Habitatge, Urbanisme i Activitats
C/ Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, 2a planta. 08036 Barcelona
Telèfon: 934 022 890
gs.hua@diba.cat • www.diba.cat/hua