El marc estratègic: Avançant cap al model urbà sostenible. 
L’ impacte humà sobre el planeta ha estat des de fa dècades en veu de nombrosos organismes internacionals. Als anys 70, Nacions Unides a través de diferents fòrums, va posar l’accent en la magnitud de la situació fins que les conseqüències de la ràpida urbanització i els costos socials i ambientals del model de creixement mantingut durant anys van donar peu, a finals dels anys 80, a la conceptualització del terme ‘sostenibilitat’.

A partir d’aquell moment i durant tres dècades, des de Nacions Unides, ONU-Hàbitat i Unió Europea s’ha avançat globalment, sota la idea paraigües de Desenvolupament Urbà Sostenible, en el camí de determinar quins són els reptes de les ciutats i quines les polítiques públiques per a donar-hi resposta. 

En aquest camí, Nacions Unides va aprovar el 2015 l’Agenda 2030, estratègia que suposa un pla d’acció a favor de les persones, el planeta, la prosperitat, la pau universal i la justícia. Amb aquesta resolució, els estats membres es van comprometre a la seva implementació. Així, aquest marc estratègic serà el que regirà els programes de desenvolupament mundials dels pròxims 15 anys, un marc que plantegen els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS): 17 objectius i 169 reptes de les tres esferes de la sostenibilitat: econòmica, social i ambiental.

Malgrat els ODS no tenen caràcter jurídic, des de Nacions Unides s’ha instat les autoritats mundials a fer-los seus i establir en els diferents països una regulació que en faciliti l’assoliment. Per això, els països i les regions del món han de jugar un paper molt important tant en la localització dels ODS com en el seguiment i avaluació del procés d’implementació.

En aquest context, la Diputació de Barcelona s'ha compromès a contribuir de forma activa a l’assoliment de l’Agenda 2030 i dels ODS mitjançant el suport a la seva localització a tot el territori de la demarcació de Barcelona.

Les Agendes Urbanes: de l’esfera global a la planificació local

Un dels 17 ODS és l’objectiu 11. Ciutats i comunitats sostenibles, el qual persegueix l’assoliment d’entorns urbans més segurs, inclusius i resilients. Derivat d’aquest objectiu, es redacta el 2016 la NAU (Nova agenda Urbana), document estratègic que marca la pauta i el disseny de les polítiques urbanes dels estats membres de Nacions Unides. La NAU s’ha de desplegar en cascada des del més global fins al més local, i per assolir-ho s’ha instat als països i regions a que elaborin les seves pròpies agendes urbanes.

És el cas de l’agenda urbana europea, l’agenda urbana espanyola i l’agenda urbana de Catalunya, que desenvolupen l’estratègia general i dissenyen els plans d’acció per a implementar-la.  La Diputació de Barcelona forma part integrant de l’òrgan executiu de l’agenda urbana de Catalunya, l’Assemblea Urbana de Catalunya, i està compromesa, per tant, en l’aplicació real i efectiva sota els principis d’impuls, implementació, integració i implantació.

L’Agenda Urbana Europea se centra principalment en tres aspectes: millorar la regulació, millorar el finançament i millorar l’intercanvi de coneixement.

Respecte el finançament, els programes vigents durant el període 2014-2020 s’han caracteritzat per definir un tipus d’intervenció en la ciutat guiat per tres principis: sostenibilitat, integralitat i enfocament participatiu.  Adoptem així un escenari orientat a la regeneració urbana estratègica, integral i participativa, lluny de la lògica del creixement extensiu, per deixar lloc a la consolidació de nous instruments que facin possible la revitalització de teixits urbans existents, les transformacions urbanes o la millora de les àrees urbanes amb dèficits.

D’altra banda, el nou període de finançament ve marcat per la necessitat de fer front a la situació generada per la Covid-19: El “Pla de Recuperació per a Europa” de la Comissió Europea,  el "Pla Nacional de Recuperació, Transformació i Resiliència" del Govern Espanyol i el “Pla de Reactivació econòmica i protecció social” de la Generalitat de Catalunya recullen i afronten aquesta problemàtica. Derivat del Pla de recuperació per Europa, El Pacte Verd Europeu (Green Deal) neix com una nova estratègia de creixement per a transformar la UE en una societat climàticament neutra, equitativa y pròspera.

Com  correspon al seu caràcter integral, la regeneració urbana s’alinea amb diferents actuacions del pla de reactivació: territoris i ciutats intel·ligents, mobilitat sostenible, economia circular, inclusió social, igualtat de gènere, o habitatge i eficiència energètica.

No hem d’oblidar que, en els darrers anys, la manca d’instruments de finançament ha dificultat l’execució de projectes de regeneració urbana integral, caracteritzats per un cost elevat i una alta complexitat de gestió. Els nous plans de recuperació poden significar una camí per donar viabilitat a aquest tipus d’intervencions.

Les agendes urbanes locals: el nou marc de la regeneració urbana integral

La concentració de problemàtiques socials, ambientals i econòmiques diverses en àrees urbanes concretes no és un fenomen nou. La recent crisi econòmica-financera, i actualment la situació generada per la pandèmia de la COVID19, han agreujat problemàtiques existents i generat d’altres que posen de manifest la relació entre l’entorn urbà i el benestar de les persones.

Així, s’ha vist la necessitat de crear entorns urbans saludables i segurs, amb estratègies urbanes que reverteixin la desigualtat i:

- Redueixin la dependència energètica, i cerquin l’adaptació al canvi climàtic.

- Potenciïn la resiliència i incorporin criteris de prevenció i seguretat.

- Incorporin criteris de reutilització i  reciclatge enfront el malbaratament de recursos.

- Assegurin una transició digital justa.

Es planteja doncs un repte essencial:

Com adaptar i ajustar les directrius de les agendes urbanes per traslladar-les a polítiques concretes que contribueixin a reduir la desigualtat i la segregació?

Precisament per a donar suport al món local en aquesta complexa tasca, la Diputació de Barcelona integra en el seu PAM 2020-2023 el Projecte Transformador 13. Impuls de les Agendes Urbanes Locals.  Aquest instrument estratègic pretén dotar de plans d’acció locals als municipis de la demarcació, amb l’objectiu d’implementar projectes i programes basats en una planificació integral estratègica i territorial.

En aquest sentit, des del Servei d’Urbanisme de la GSHUA preveiem incorporar al Catàleg de Serveis 2021 recursos de suport a la redacció i impuls a la implementació de les Agendes Urbanes Locals.

Actualment, estem desenvolupant plans pilot en dos municipis de la demarcació (un de l’àmbit metropolità i l’altre en una capital de les comarques interiors) amb el doble objectiu de donar resposta a les necessitats dels ajuntaments d‘intervenir en àrees degradades dels municipis, i  d’extreure metodologia per a la redacció dels futurs plans d’acció de les Agendes urbanes Locals de la demarcació. Els resultats dels treballs han de permetre ampliar coneixement i elaborar la pauta de redacció de les futures agendes urbanes locals del nostre territori.

Els projectes de regeneració urbana integral que es concretin han de tenir, entre els seus objectius genèrics, la reversió de les desigualtats entre àrees urbanes, l’acceleració de la transició ecològica, digital i cultural de les nostres ciutats i l’impuls de la reactivació de l’economia local. Tot superant la lògica de les intervencions sectorials, en la cerca d’un model urbà sostenible basat en les transformacions urbanes.

En resum, estem afrontant reptes globals que requereixen de nous paradigmes territorials  i urbans que articulin sostenibilitat i qualitat de vida, construint col·lectivament a partir de noves polítiques públiques a mig i llarg termini.

L’impuls a les polítiques urbanes de planificació i regeneració urbana integral suposa una intervenció multidisciplinar en els nostres municipis que pot atendre els diferents factors existents al territori, en consonància amb la pauta marcada per l’Agenda Urbana 2030 i els objectius desenvolupament sostenible, principalment l’objectiu 11 Ciutats i comunitats sostenibles, l’objectiu 13 Acció pel clima, i l’objectiu 3 Salut i benestar.

L’alineament de la regeneració urbana integral amb l’estratègia de desenvolupament sostenible dels municipis i la seva contribució potencial per avançar cap al compliment dels ODS fan d’aquest instrument un element clau de les polítiques urbanes locals.