El passat 31 de desembre de 2022 es va publicar al BOE la Ley 39/2022, de 30 de diciembre, del Deporte (norma estatal), que deroga la Llei 10/1990, de 15 d’octubre, de l’esport. La nova llei és fruit de la necessitat d’ajustar la normativa en matèria d’esports a la realitat jurídica, econòmica i social actuals que requereix la seva ordenació.

Al preàmbul, s’assenyala que l'esport s'erigeix ​​avui dia com una activitat humana enormement enriquidora i generadora de benestar personal. A més, constitueix un important instrument de cohesió social, un vehicle eficaç per a la transmissió de valors i un element d'impuls econòmic sòlid.

[Més informació]

La pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest la rellevància social de l’esport, tant individual com col·lectiu, i el seu paper en la preservació de la salut física, psicològica així com la moral d’un país.  En definitiva, l’esport s’ha consolidat com una activitat essencial per tota la ciutadania que precisa d’una especial atenció i protecció pels poders públics.

Les principals novetats que es recullen en aquesta llei són:

• El reconeixement exprés de l’activitat física i  l’esport com activitats essencials.
• La defensa de la igualtat i la inclusió en tots els nivells de la pràctica esportiva (gènere, LGTBI, discapacitats).
• La dotació de major seguretat jurídica a les persones esportistes amb la definició dels diferents tipus d’esportistes  (de competició, no competició, ocasionals, d’alt nivell i rendiment, professionals i no professionals) i la regulació dels seus drets i deures.
• Es regula també el tipus de competicions, l’esport universitari, escolar i el voluntariat esportiu.
• A més de la dimensió social, s’inclouen, entre d’altres, aspectes com la transició ecològica, impuls a l’esport rural, la cohesió territorial i la innovació digital en el sector.
• La planificació de les instal·lacions esportives al servei de l’esport.

A continuació, es presenta un resum d’aquelles novetats més destacables i, especialment, d’aquells aspectes que poden ser d’interès per les entitats locals.

Marc normatiu

• Constitució espanyola
• Carta Europea d’Autonomia Local
• Llei Orgànica 11/2021, de 28 de desembre, de lluita contra el dopatge a l’esport
• Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva entre dones i homes
• Llei 39/2022, de 30 de desembre, de l’esport
• Llei 40/2015, d’1 d’octubre de règim jurídic del sector públic
• Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions
• Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre pel que s’aprova el Text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social
• Llei 45/2015, de 14 d’octubre, del voluntariat
• Llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l'associacionisme

Quines són les principals novetats que incorpora la Llei 39/2022?

La Llei 39/2022, de 30 de desembre, de l’esport té per objecte establir el marc jurídic regulador de l’esport, de conformitat amb el que preveu l'article 43.3 de la Constitució Espanyola i en el marc de les competències que corresponen a l'Administració General de l’Estat (art.1).

• L’esport com a dret: activitat essencial (art.2)

La principal novetat que incorpora la Llei de l’esport és el reconeixement de l'activitat física i l'esport, com a activitat essencial, com a dret de tota la ciutadania.

Per aquest motiu, com s’expressa a l’exposició de motius, l'actuació dels poders públics ha de girar entorn del respecte i l'exercici d'aquest dret, i el contingut d'aquesta llei s'orienta a la garantia i al gaudi ple i eficaç. Per això, els poders públics estaran dotats de la possibilitat de dur a terme plans i polítiques orientades al foment de la pràctica esportiva des de les administracions, així com programes de col·laboració amb altres entitats esportives com les federacions.

• Igualtat real i efectiva (art.4 i 5)

La llei pretén crear un marc específic de promoció de la igualtat efectiva a l’esport, instant als poders públics a desenvolupar polítiques públiques que garanteixin i promoguin la protecció de la igualtat en l’accés i el desenvolupament posterior de l’activitat física i l’esport, així com la promoció de la integració igualitària en els òrgans de direcció, govern i representació de les entitats esportives.

A més, les federacions tenen l’obligació de realitzar un informe anual en matèria d’igualtat i disposar de protocols de prevenció i actuació davant situacions de discriminació, abusos, assetjament, elaborar plans de conciliació, etc.

També es regulen els drets de les persones LGTBI eliminant qualsevol classe de violència i garantint que l’accés i la pràctica es realitzi sempre amb ple respecte al principi d’igualtat.

S’estableix també que els poders públics han de contribuir a fomentar la reducció de  la bretxa social i de gènere mitjançant mesures com, augmentar el nombre d’instal·lacions esportives especialment en barris desafavorits, planificar i dimensionar els espais escolars, impulsar horaris amplis de parcel·les esportives dels centres educatius, garantir l’accés a activitat extraescolars o en períodes no lectius o fomentar la diversitat.

• Esport inclusiu (art. 6)

La llei pretén establir la plena inclusió i autonomia d’aquest col·lectiu, i es recullen, entre d’altres, la promoció de la integració de totes les persones esportistes sota la mateixa federació.

• Transició ecològica (art. 10)

Més enllà de la dimensió social de la norma, la nova realitat ha portat al legislador a introduir consideracions relatives a la transició ecològica vetllant per un menor impacte en el medi ambient fruit de la pràctica esportiva. Així mateix, s’impulsa l’esport en territori rural com a pràctica que a la vegada de promoure un estil de vida saludable.

• Conferència sectorial de l’esport (art. 17)

Les polítiques públiques en matèria esportiva, es coordinaran a través de la conferència sectorial de l’esport òrgan que serveix de fòrum de diàleg de les tres administracions territorials per poder acordar actuacions alineades amb els objectius que recull la nova norma i com a instrument de cohesió territorial.

• Esportistes (art.19 i següents)

Es regula la diferencia entre esportistes professionals, no professionals, d'alt nivell (els qualifica el Consell Superior d'Esports), l'alt rendiment (els qualifiquen les comunitats autònomes) i ocasionals. Així mateix recull els drets i deures de les persones esportistes, i els drets específics com a conseqüència de disposar d’una llicència federativa.

• Voluntariat (art.39)

Es defineix la figura del voluntariat esportiu i s’estableix el règim jurídic aplicable, instant al seu foment i promoció per part del Consell Superior d’Esports en col·laboració, entre d’altres, amb les entitats locals.

• Federacions esportives (art.43 i següents)

S’inclou la definició i regulació de les federacions esportives espanyoles, així com tot un seguit d’obligacions en matèria d’igualtat (elaboració informes anuals d’igualtat, protocols, o plans específics de conciliació).

• Activitat esportiva (art. 78 i següents)

La llei defineix els diferents tipus de competicions (oficials, no oficials, internacionals, federatives estatals, supraautonòmiques, professionals i aficionades), l’esport universitari, escolar o l’activitat esportiva no oficial.

• Planificació instal·lacions esportives (art.121 i següents)

La llei ressalta la importància de les instal·lacions esportives pel desenvolupament i promoció de l’activitat esportiva. Per això, a més de fomentar-se la construcció i conservació d’instal·lacions es recull en la llei la xarxa de centres d’alt rendiment i de tecnificació esportiva.

Què suposa el reconeixement del dret a l’activitat física i l’esport com activitat essencial?

El dret a la salut, estretament relacionat amb l’esport, es reconeix a l’article 43 de la Constitució espanyola. La rellevància social i econòmica de la pràctica esportiva ha portat al legislador a reconèixer el dret subjectiu de la ciutadania, sense cap mena de distinció, a la pràctica de l’esport com a activitat essencial. Aquest fet suposa un pas endavant en la legislació esportiva sense, fins al moment, cap precedent legislatiu.

L’esport i l’activitat física es considera una activitat essencial, de la que tota persona té dret a exercir de forma voluntària i lliure.

La llei defineix en el seu article 2 la pràctica esportiva com “tot tipus d’activitat física que, mitjançant la participació, individual o col·lectiva, organitzada o no, professional o no professional, es realitzi amb objectius relacionats amb la millora de la condició física, psíquica o emocional, i amb la consecució dels resultats en competicions o activitats esportives, i amb l’adquisició d’hàbits esportius saludables o amb l’ocupació activa del temps d’oci, realitzada en les instal·lacions públiques o privades, o en el medi natural”.

L’actuació dels poders públics, en aquesta matèria, ha de girar en torn al respecte i exercici del dret a l’activitat física i l’esport, i aquesta nova llei pretén orientar el seu contingut cap a la seva garantia i el gaudiment ple i eficaç.

Quines actuacions preveu la llei de l’esport en garantia d’una igualtat efectiva entre dones i homes i del col·lectiu LGTBI+?

D’acord amb l’article 4 de la llei de l’esport,  l’Administració General de l’Estat ha de desenvolupar de forma coordinada amb les altres administracions territorials polítiques i actuacions que garanteixin la igualtat efectiva del conjunt de la ciutadania tant en l’accés i desenvolupament de l’activitat esportiva, com en la integració en els òrgans de direcció, govern i representació de les entitats esportives, d’acord amb les determinacions de la Llei Orgànica 3/20017, de 22 de març, per la igualtat efectiva entre dones i homes i en les normes i tractes internacions ratificades per l’estat.

Les polítiques a desenvolupar per part de les tres administracions territorials s’orientaran a eliminar les conductes discriminatòries de tota classe efectuades dins l’àmbit esportiu, tant en l’esfera privada de les federacions com en les relacions de les persones esportistes amb els clubs o entitats on efectuïn la seva activitat esportiva o laboral, dins l’àmbit esportiu i competitiu, i en les altres actuacions que comportin situacions de desigualtat de les persones esportistes.

Per afavorir l’igualat entre homes i dones, la llei considera nul·les de ple dret les clàusules contractuals que permetin o afavoreixin la rescissió unilateral del contracte conseqüència de l’embaràs o maternitat de les dones esportistes.

Així mateix, l’Administració general de l’Estat en coordinació amb la resta de les administracions públiques portarà a terme actuacions específiques contra la violència, en totes les seves formes, contra les dones i les persones del col·lectiu LGTBI+.

Per la seva part, el Consell Superior de l’Esport haurà de garantir l’efectivitat de les mesures adoptades pels òrgans competents vetllant i impulsant la pràctica de l’esport amb condicions d’igualtat en el marc de les seves competències a partir del doble eix de la lluita contra la discriminació de les persones LGTBI+ i de la lluita contra els estereotips sexuals.

La llei específicament disposa la necessitat que les administracions públiques competents garanteixin que la indumentària esportiva no reprodueixi estereotips sexistes.

Pel que fa a les federacions esportives espanyoles i les lligues professionals estan obligades a presentar anualment un informe d’igualtat entre les dones i homes respecte de les competicions que organitzin. Aquest informe es remetrà al Consell Superior d’Esports, l’Institut de les Dones així com al Consell per a l’Eliminació de la Discriminació Racial o Ètnica (organisme estatal) i a les Comissions d’esportistes creades en el marc de la respectiva federació.

Juntament amb l’obligació de presentar anualment un informe d’igualtat, les federacions esportives espanyoles i les lligues professionals hauran de comptar amb un protocol de prevenció i actuació contra situacions discriminatòries, d’abús o assetjament sexual i assetjament per raó de sexe o autoritat. Els protocols elaborats s’hauran de posar a disposició de les entitats esportives integrants de les diferents competicions. La falta d’elaboració i aprovació del protocol comportarà l’impossibilitat d’obtenir la condició d’entitat col·laboradora o beneficiària d’ajudes o subvencions públiques en els termes que recull la Llei 38/2003, de 17 de novembre, general de subvencions.

Per altra banda les federacions esportives espanyoles i les lligues professionals estaran obligades a elaborar un pla específic de conciliació i corresponsabilitat amb mesures concretes de protecció en els casos de maternitat i lactància, que de la mateixa forma que succeeix amb el protocol de prevenció i actuació, hauran de posar a disposició de les entitats esportives que integren la federació.

Els mitjans de comunicació, en compliment de les previsions de la Llei Orgànica 3/2007, hauran de promoure la igualtat en la visualització dels esdeveniments esportius en categoria masculina i femenina. Els mitjans públics estan obligats a programar, en horaris d’audiències equiparables, si ho permet l’organització de la competició, la retransmissió en directe o diferit dels esdeveniments esportius homologables, si es tracta d’una competició equiparable, sigui de lliga, torneig o similar, d’homes i dones.

Quines accions concretes recull la llei de l’esport per reduir l’escletxa social i de gènere dins l’àmbit esportiu?

L’article 5 de la llei recull un conjunt d’actuacions concretes per part de les administracions públiques per garantir la reducció de l’escletxa social i de gènere a l’àmbit de l’activitat física i de l’esport:

1. Augmentar el nombre d'instal·lacions esportives, zones d'oci actiu i llocs aptes per a l'activitat física, especialment als barris desafavorits.
2. Planificar i dimensionar els espais escolars disponibles per a l’activitat física i l’esport adaptats a les necessitats de la població infantil i adolescent, i assegurar que aquests espais són segurs i accessibles per a les nenes i les adolescents.
3. Impulsar i garantir horaris d’obertura ampliats de les parcel·les esportives dels centres educatius de forma coordinada entre les administracions públiques.
4. Garantir l’accés assequible a activitats extraescolars o en períodes no lectius relacionades amb l’activitat física, l’esport o la promoció d’hàbits de vida saludable.
5. Fomentar la diversitat en l'oferta d'activitats físiques i esportives adreçada a menors, atenent els interessos de nenes i adolescents per disminuir la bretxa de gènere existent en la realització d'activitat física i esportiva en la infància i l'adolescència.

Quines mesures preveu la llei de l’esport en matèria d’inclusió de les persones discapacitades?

De conformitat amb l’article 49 de la CE, el Text refós de la Llei general de drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2013, de 29 de novembre, i l’article 6 de la llei de l’esport es considera d’interès general la inclusió de les persones amb discapacitat a través de la pràctica esportiva i dels programes que ho promoguin.

Així mateix, la llei pretén facilitar la integració de totes les persones esportistes, siguin o no discapacitades, sota la mateixa federació.

Què és i quines funcions té la conferència sectorial de l’esport?

La conferència sectorial de l’esport es defineix a l’article 17 de la llei com l’òrgan permanent de cooperació i col·laboració entre les tres administracions (estatal, autonòmica i local) en matèria d’activitat física i d’esport, i que té com a finalitat la promoció de la cohesió del sistema esportiu. La conferencia sectorial de l’esport, es regirà pel que recull la Llei 40/2015, de 1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, amb les especialitats previstes a la llei de l’esport.

Amb la creació d’aquest òrgan es pretén alinear les actuacions de les tres administracions públiques, així com dels ens que formen part del teixit institucional públic, amb la finalitat de donar compliment al conjunt de les disposicions legals de forma harmonitzada i eficient.

Com es classifica la figura de l’esportista a la llei de l’esport?

En primer lloc, d’acord amb la redacció legal es considera esportista qualsevol persona física que, de forma individual o col·lectiva, practiqui activitat física o esport.

Una de les novetats introduïdes a la llei de l’esport suposa la classificació de les persones que practiquen esport a l’àmbit d’una federació esportiva estatal en:

• Esportista de competició (art 19.2.a)): són aquelles persones que participen en qualsevol de les competicions federatives (competicions oficials, no oficials, internacionals, federatives estatals i supraautonòmiques, ...), en les condicions fixades a tal efecte.

Els que participen en aquestes competicions poden ser, esportistes professionals o no professionals. 

• Esportistes de no competició en l’àmbit federatiu (art 19.2.b)): són aquelles persones que practiquen esport amb llicència en el marc d’una federació esportiva sense participació en qualsevol de les competicions detallades el títol V de la llei (competicions oficials, no oficials, internacionals, federatives estatals i supraautonòmiques, ...).
• Esportistes ocasionals sense llicència a l’àmbit federatiu (art 19.2.c)): són aquelles persones que practiquen esport de forma no continuada en el marc d’una activitat que no requereix llicència organitzada per una federació esportiva. La federació determinarà el títol necessari en funció de les característiques específiques d’aquesta pràctica.
• Esportistes d’alt nivell (art 20.1): són esportistes d’alt nivell les que siguin reconegudes com a tals pel Consell Superior d’Esports, d’ofici o a proposta de les federacions esportives espanyoles, en funció del compliment de requisits esportius que es determinen per reglament.

La durada dels efectes implícits a aquesta qualificació s'estendrà per un període de cinc anys des de la publicació de la resolució al Butlletí Oficial de l'Estat, excepte quan es tracti de persones medallistes olímpiques o paralímpiques, cas en què aquestes mesures s'estendran per un període de set anys.

• Esportistes d’alt rendiment (art 20.3): Són persones esportistes d'alt rendiment les que siguin classificades com a tals per les comunitats autònomes segons la seva normativa, i pel Consell Superior d'Esports en els casos d'esportistes que compleixin els criteris de representació internacional.
• Esportistes professionals (art 21.1): són esportistes professionals, els que, en virtut d’una relació establerta amb caràcter regular, es dediquen voluntàriament a la pràctica esportiva per compte aliena i dins l’àmbit de l’organització i direcció d’un club o entitat esportiva a canvi d’una retribució.

També es consideren esportistes professionals aquelles persones que es dediquen voluntàriament i de manera habitual a la pràctica esportiva per compte pròpia, sens perjudici de la seva pertinença a qualsevol de les entitats esportives recollides a la normativa.

• Esportistes no professionals (art 21.4): són aquelles persones que es dediquen a la pràctica esportiva dins de l’àmbit d’una entitat esportiva, que no tenen relació laboral amb la mateixa i que perceben d’aquesta, com a molt, la compensació de les depeses derivades de la seva pràctica esportiva. Aquestes percepcions exigeixen ser justificades documentalment.

Què disposa la llei de l’esport al respecte del voluntariat esportiu?

L’article 39 de la llei de l’esport defineix el voluntariat esportiu com la participació ciutadana organitzada en l'exercici de les accions d'aquest tipus a l'àrea d'actuació de l'activitat física i l'esport mitjançant l'establiment de programes d'acció voluntària en aquesta àrea, d'acord amb el que estableix a l'article 6.1.e) de la Llei 45/2015, de 14 d'octubre, de voluntariat.

Segons l’article esmentat, el voluntariat esportiu, contribueix a la cohesió ciutadana i social, sumant als valors propis del voluntariat altres inherents a l’esport, apostant decididament per fomentar la dimensió comunitària en el desenvolupament de la pràctica esportiva en qualsevol de les seves manifestacions.

El Consell Superior d'Esports, dins del seu marc competencial i en coordinació amb les comunitats autònomes, fomentarà i promocionarà el voluntariat esportiu a través de mecanismes o instruments de col·laboració amb altres administracions públiques, especialment amb les comunitats autònomes, entitats locals, universitats, entitats esportives, associacions d'aficionats i aquelles altres que col·laborin, difonguin, participin o desenvolupin programes d'acció voluntària en l'àmbit d'actuació de l'activitat física i l'esport al territori nacional.

Les persones voluntàries han d'acreditar el coneixement i la formació suficients quan els siguin encomanades tasques de caràcter tècnic. Les federacions esportives espanyoles podran dur a terme els programes formatius d'acord amb les tasques de caràcter tècnic delegades el personal voluntari, incidint fonamentalment en la gestió del risc i la seguretat en els esports al medi natural.

Quina regulació trobem de la llicència a la llei de l’esport?

L’article 49 de la llei de l’esport estableix la necessitat d’obtenir llicència com a requisit previ a la participació en activitats o competicions esportives oficials d’àmbit estatal o internacional.

La llicència garantirà la uniformitat del contingut i de les condicions econòmiques per modalitat, estament i categoria. Correspon a l’assemblea general de la corresponent federació la fixació de la quantitat, exceptuant quan participin federacions autonòmiques (en aquest cas serà la corresponent federació autonòmica la encarregada de la seva expedició).

Els sol·licitants de llicencia esportiva podran ser sotmesos, amb caràcter previ a la seva concessió, a un control de dopatge en els termes que preveu la Llei Orgànica 11/2021, de 28 de desembre, de lluita contra el dopatge a l’esport, amb la finalitat de determinar el compliment dels requisits establerts a la norma.

Pel que fa al procediment de concessió de les llicencies en l’àmbit de les competicions esportives espanyoles, es fixa un termini de 15 dies hàbils per resoldre l’expedició o la denegació de la llicència. L’incompliment del termini sense resposta serà considerat com una negativa no justificada a l’expedició.

Les llicències expedides per les federacions d'àmbit autonòmic habilitaran per a la participació en competicions de caràcter no professional sempre que aquelles es trobin integrades a les federacions esportives espanyoles, s'expedeixin dins de les condicions mínimes de caràcter econòmic que fixin aquestes i comuniquin la seva expedició a les mateixes.

L’expedició de les llicències garantirà la no discriminació de la igualtat de tracte, en consonància amb les normes de les federacions internacionals i dels comitès Olímpic i Paralímpic.

En el cas que es diferenciï entre llicències professionals i no professionals, les federacions esportives espanyoles o, si escau, les lligues professionals, inclouran entre els requisits per tramitar les llicències professionals l'aportació de la seva afiliació i alta al Sistema de la Seguretat Social i, quan l'exercici professional es desenvolupi per compte d'altri, el contracte corresponent en la modalitat laboral que sigui procedent.

Quines classes de competicions contempla la llei de l’esport?

Les competicions es classifiquen a l’article 78 de la llei de l’esport, d’acord amb el següent detall:

1. En funció de la naturalesa de la competició:

• Són competicions oficials (art 79), les que així es classifiquin per les federacions esportives espanyoles dins de les seves competències, i pel Consell Superior d’Esports quan es tracti de competicions professionals, així com la fase final de les competicions d’edat escolar i universitàries.

El caràcter oficial es produeix, en el cas de les federacions esportives espanyoles, amb la seva incorporació als calendaris oficials que han d’aprovar els seus òrgans competents. En tot cas, haurà de ser considerada com a competició oficial quan hagi estat autoritzada o reconeguda com a tal per l'òrgan competent de la federació, la inscripció o participació sigui federada i el resultat de la mateixa tingui rellevància en el marc classificatori o competitiu establert per la federació en la reglamentació esportiva.

• Les competicions no oficials (art 80) organitzades per una federació esportiva espanyola (directament o a través d’un tercer) es defineixen com aquelles no incloses en el calendari de competicions oficials i, per tant, no produeixen efectes classificatoris ni d’incorporació al sistema comú d’organització competitiva oficial de l’esport. Quan la competició no oficial s’organitzi en el si d’una federació esportiva, rebrà la denominació de competició federativa no oficial.

2. En funció de l’àmbit territorial:

• Són competicions internacionals (art 81) que se celebren a Espanya, organitzades en el si d’una federació esportiva espanyola, directament o a través d’un tercer, i en les que es desenvolupin proves de caràcter oficial o no oficial en les que estigui oberta la participació a equips, seleccions o esportistes procedents d’altres federacions diferents de l’espanyola.

Als efectes de la llei de l’esport, també tindrà la consideració de competició internacional aquelles celebrades fora del territori nacional organitzades per una federació esportiva nacional o internacional amb els requisits estipulats anteriorment.

En qualsevol cas la realització de competicions federades internacional de caràcter oficial a Espanya requerirà l’autorització del Consell Superior d’esports.

• Són competicions federatives estatals (art 82.1) les que es realitzen per una federació esportiva espanyola i que serveixen per a l’atribució de la condició de campions d’Espanya de la corresponent modalitat o especialitat esportiva o permeten de manera simultània la participació dels esportistes en tot el territori nacional.
• Són competicions supraautonòmiques (art 82.2) les que permetin de forma simultània la participació d’esportistes de diferents Comunitats Autònomes sense complir amb els requisits establerts  per les competicions federatives estatals.

Tant competicions federatives estatals com autonòmiques, poden ser tan oficials o no oficials en funció dels criteris que hi concorrin.

3. En funció de la seva importància econòmica i de la naturalesa dels seus participants, professionals o aficionats:

• Les competicions professionals (art 83) són aquelles organitzades en el si d’una federació esportiva i considerades en funció del grau de compliment dels següents requisits:

1. El volum i la importància social i econòmica de la competició.
2. Capacitat d’explotació comercial de la competició.
3. Existència de vincles laborals.
4. Signatura de convenis col·lectius en aquelles competicions, els esportistes que hi participin, regeixi una relació d’esportista professional.
5. La tradició i la implementació de la corresponent competició.
6. Projecció a futur de la competició.

El Consell Superior d’esports, a l’acte administratiu que resolgui sobre la qualificació d’una competició com a professional, haurà de pronunciar-se sobre la concurrència dels requisits previstos en aquest apartat. Sobre aquesta mateixa qüestió es pronuncia mitjançant informe previ no vinculant la federació o entitat esportiva espanyola que correspongui.

Les competicions professionals s’organitzen, sempre i en qualsevol cas, per una lliga professional constituïda a l’efecte. Les lligues només podran ser organitzadores d’una competició professional.

• Són competicions aficionades (art 84) les realitzades per una federació esportiva espanyola en el si de les federacions esportives autonòmiques que es caracteritzen per estar incloses en el calendari de les respectives federacions i que formen part de la seva activitat convencional. Els participants en competicions seran esportistes no professionals, no obstant es preveu la possibilitat de que participin esportistes professionals sense que s’alteri la seva natura jurídica.

Quines consideracions introdueix la nova regulació respecte a l’esport escolar?

 

Pel que fa a l’esport escolar, d’acord amb el que recullen els articles 89 i 90 de la llei, són les Comunitats Autònomes les encarregades de desenvolupar una política de foment i participació en l’activitat esportiva de les persones estudiants en edat escolar, així com la fixació del marc d'aquesta activitat i la connexió, la coordinació i la compatibilitat amb el règim d'ensenyaments que els centres educatius imparteixen.

 

L'Administració General de l'Estat s’encarregarà d’organitzar la fase final de les competicions que puguin desenvolupar les comunitats autònomes quan el seu àmbit transcendeixi el d'una comunitat autònoma i tingui rellevància per a la participació dels equips esportius en representació de l'esport espanyol en competicions internacionals aquesta condició.

 

Aquesta fase final podrà ser organitzada de manera directa pel Consell Superior d'Esports, per les federacions esportives o per qualsevol entitat esportiva reconeguda en aquesta llei.

 

Correspon al Consell Superior d’Esports la promoció i el foment de l’activitat física i l’esport en edat infantil i adolescent a través de polítiques coordinades amb altres administracions de promoció de l’activitat física i l'esport en condicions d'igualtat efectiva, a fi d'establir i impulsar polítiques públiques de foment de la pràctica esportiva en menors en general i menors amb discapacitat en particular.

 

Què disposa la llei de l’esport respecte de la planificació de les instal·lacions esportives al servei de l’esport?

 

L’article 124 de la llei de l’esport preveu que des de la Conferència Sectorial de l’Esport s’arbitraran els instruments per: 

 

• realitzar estudis necessaris per una planificació ordenada i ús eficient de les instal·lacions esportives;
• fomentar l’establiment d’un marc d’ús comú del conjunt de les instal·lacions esportives, incloses les de caràcter escolar, que afavoreixi una major disponibilitat pel conjunt de les persones;
• desenvolupar polítiques públiques orientades a garantir la seguretat, accessibilitat, sostenibilitat, etc..;
• crear protocols de prevenció i actuació davant la LGTBIfobia, estereotips sexistes i altres formes de discriminació a les instal·lacions esportives.