Una nova revolució industrial ja és aquí i diversos estudis analitzen quin serà l’impacte d'aquest nou escenari en el mercat de treball. 

Llegir més...

De la mateixa manera, diverses persones expertes coincideixen en assenyalar que amb l'automatització dels processos de producció les màquines assumiran aquelles tasques més repetitives però també les que puguin ser programades. Així a l’estudi “L’impacte laboral de la Indústria 4.0 a Catalunya” (Generalitat de Catalunya, 2018), a partir de l’anàlisi prospectiva de diversos estudis internacionals, estima que un 35% dels treballadors i treballadores de Catalunya es dediquen a professions amb elevada probabilitat de ser automatitzades en les properes dècades.

En el següent quadre apareix la probabilitat d'automatització que es preveu en diferents països:

No obstant això, alguns autors assenyalen que habitualment la probabilitat d’automatització s’assigna al conjunt de cada ocupació, però realment el que la tecnologia automatitza són les tasques. No parlaríem tant d’una substitució, sinó més aviat d’una reformulació de les feines. Hi ha un percentatge molt rellevant de professions que, potencialment, hauran de redefinir-se. Per a les persones que no puguin adaptar-se a aquests canvis serà necessari cercar nous mecanismes de lluita contra la desigualtat.

La indústria 4.0 també generarà canvis organitzacionals, millorarà les condicions de seguretat i salut laboral, així com noves ocupacions i perfils professionals vinculats a les tecnologies de la informació i a les habilitats digitals.

Actualment la demanda de perfils lligats a les tecnologies 4.0 està creixent i això exigirà noves competències i habilitats.

L’estudi conclou amb dues recomanacions:

Cal ensenyar habilitats no cognitives que ajudin a que les carreres de l'alumnat siguin a prova de robots (capacitats de síntesi, anàlisi, persuasió, raonament, relació, creació,...) i estimular les ganes d’aprendre de forma continuada per adaptar‐se a una realitat canviant.

Cal estimular la demanda de formació professional mitjançant el foment de les vocacions industrials, sobretot entre les dones, així com adaptar els continguts curriculars a la Indústria 4.0.

A l’estudi “El trabajo del futuro” (Observatori ADEI-Google, 2017), a partir de les tendències observades en els darrers anys a Espanya, fa una estimació de l’efecte d’aquesta nova era digital en l’ocupació.

Malgrat que 1,4 milions de llocs de treball –almenys tal i com els coneixem ara- podrien ser desenvolupats per robots, segons mostren els següents gràfics, l’efecte net suposaria la creació de més de 2 milions de nous llocs de treball.

Aquest context de digitalització propiciarà entorns productius col·laboratius entre màquines i persones, i això farà necessari replantejar l’educació, la capacitació i les competències que hauran de reunir els treballadors i treballadores del futur.

En aquest sentit, l’informe “La digitalización: ¿crea o destruye empleo?” (Randstat Research, 2016), reflexiona sobre la complementarietat entre els llocs de treball associats a les disciplines STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) i els que no ho estan. Fa un repàs per la literatura que ha analitzat l’efecte multiplicador del treball d’alta tecnologia (assimilable a llocs de treball STEM) a nivell local, i acaba estimant que per cada nou lloc de treball dins del sector d’alta tecnologia es generen de mitjana entre 2,5 i 4,4 llocs de treball fora del mateix. És a dir, invertir en llocs de treball STEM té un efecte indirecte positiu en llocs de treball no-STEM.

A mode de conclusió, tots aquests treballs deixen palès que en un futur no molt llunyà, i especialment en un sector com l’industrial, persones i màquines treballaran de manera col·laborativa i això comportarà inevitablement afrontar reptes educatius i una actualització contínua de competències.

Programa Ocupació a la Indústria Local de la Diputació de Barcelona