Per un consum sostenible del tèxtil: alternatives pioneres en el sector.

Breu introducció
Segons afirmen els experts, la indústria tèxtil és la segona més contaminant del planeta, després de la petroliera. Segons l’ONU, la producció tèxtil és responsable d’aproximadament el 20 % de la contaminació de l’aigua potable mundial i del 10 % de les emissions de carboni globals. 

La rentada de materials sintètics genera cada any aproximadament mig milió de tones de microfibres que acaben en els oceans. Pel que fa al malbaratament d’aigua, per exemple, per confeccionar uns pantalons texans es necessiten de mitjana 7.500 litres d’aigua. A això, cal afegir les condicions laborals de bona part dels treballadors de la indústria tèxtil, sobretot aquells que es troben fora de les fronteres del primer món. 

D’altra banda, el periodisme d’investigació ha demostrat que només un percentatge ínfim de la roba que dipositem en els diferents contenidors  (a França, el 5 %)  està destinat a finalitats solidàries o a ser reciclat. La major part de la roba dipositada en aquests contenidors acaba sovint en mercats del tercer món, després de ser venut a pes. I el que no ha trobat sortida en els mercats dels països pobres es llença a la natura o a les platges i acaba sent engolit per l’oceà i esdevé microfibres altament contaminants. 

Canvi de paradigma
Alguns experts conclouen que hi ha un problema de consum efímer i de sobreproducció. Consideren que hem passat del prêt-à-porter (llest per posar-s’ho), al prêt à jeter (llest per llençar-ho). 

Cada vegada canviem de roba més sovint. Hi ha peces que només les portem poques vegades durant la temporada. Després les llencem o les dipositem en els contenidors de roba, i les substituïm per unes altres de noves. El fast fashion implica un consum massiu de roba, de baixa qualitat, de preu reduït i de consum limitadíssim en el temps.

Per capgirar aquesta realitat, el rol dels consumidors és decisiu. Depèn de tots nosaltres prendre consciència de les repercussions dels nostres actes (en aquest cas, dels actes de compra) i actuar en conseqüència. 

Si fins ara canviàvem molt sovint de roba i crèiem que així, a banda de donar-nos plaer, també contribuíem a la dinamització econòmica i comercial dels nostres barris, ara podem continuar fent-ho, però canviant de paradigma.

Senzillament, cal prioritzar la qualitat en comptes de la quantitat, com estan fent darrerament alguns consumidors. Comprar roba de més qualitat, fabricada de manera sostenible, tant socialment com ambientalment.  

Actuacions pioneres
Conscients i alarmats per aquesta problemàtica, i amb l’objectiu d’encaminar-se cap a una societat més justa i que no exclogui ningú, han aparegut marques com Loom, de roba confeccionada localment i d’alta qualitat, perquè duri molt de temps i es mantingui en bones condicions. Aquesta marca no incita el consum. Per això no fa mai cap promoció, campanya o rebaixes. És independent financerament, sense accionistes ni fons d’inversió que l’obliguin a créixer infinitament i a vendre cada vegada més, incitant els consumidors a comprar articles que no necessiten. 

Fan difusió amb el boca-orella, i cada vegada hi ha més consumidors que s’interessen per aquests tipus de productes sostenibles i de qualitat, cosa que fa que l’empresa no pari de créixer.  

Alguna cosa està canviant en el mercat i en la societat, perquè cada vegada hi ha més marques que hi contacten per inspirar-s’hi i estan esdevenint un referent per a les empreses tèxtils. 

Una altra iniciativa revolucionària és la que du a terme Les Filatures du Parc, a Brassac (França). Han inventat un procediment per desfibrar la roba de segona mà i extreure’n fil apte per ser reutilitzat en la creació de nous teixits per a la indústria tèxtil. Aconsegueixen fils reciclats de llana, cotó, matèries sintètiques..., que constitueixen el 80 % de la matèria primera de la seva activitat. 
El material obtingut és més econòmic que la llana verge, però en el conjunt del procés l’empresa aconsegueix tants beneficis com si vengués un material nou. 

Aquestes filatures van ser les primeres a França, l’any 2007. Des de llavors, no han parat de créixer i d’aconseguir que cada vegada més marques de roba els comprin la seva producció reciclada. Els fils reciclats tenen la mateixa qualitat que els nous, perquè ja van seguir tot el procés per garantir-la. L’avantatge és que s’eviten residus tèxtils i contaminació ambiental, perquè tots els tints —altament contaminants—, ja es van elaborar quan es va produir el teixit nou. 

Obtenen la roba usada d’una quinzena de contenidors situats a Europa, amb el contingut dels quals produeixen entre 400 i 600 tones de fils reciclats cada any. Després venen aquests fils a unes 80 marques de roba. 

Tanmateix, no només es beneficien dels fils reciclats les marques de roba; també ho fa la indústria del moble i els processos industrials com la filtració i la protecció contra incendis.  
La demanda d’aquests fils reciclats no deixa d’augmentar, així com la presa de consciència de clients preocupats pels temes mediambientals. D’altra banda, a França, la llei AGEC contra el malbaratament prohibeix a les marques incinerar o enterrar la roba no venuda a partir del 2025. 

D’aquesta manera, es continua mantenint l’activitat econòmica, es consumeix en el comerç de proximitat, continuem portant la roba que ens agrada, però tot plegat de manera responsable i sostenible.