Article de Núria Ventura, per commemorar la medalla entregada a Mercè Gasch.

En primer lloc cal aclarir de quina Mercè estem parlant, perquè al Servei de Biblioteques hi treballaven dues bibliotecàries que tenien els mateixos noms i cognoms i que eren cosines germanes: una treballava als serveis centrals i era la responsable de les adquisicions de llibres de la Xarxa i l’altra era la directora de la Biblioteca Popular Francesc Tarafa de Granollers. En aquest cas vull parlar de la “Mercè de Granollers” com col·loquialment l’anomenàvem, la Mercè a qui l’Ajuntament de Granollers ha concedit recentment la medalla de la Ciutat en reconeixement de la seva dedicació a la biblioteca i al foment de la lectura.

La Mercè va acabar els seus estudis a l’Escola de Bibliotecàries el 1962 i va treballar a l’Arxiu del Govern Civil durant vint-i-dos anys. A les bibliotecàries que els anys 70's volíem crear una associació professional que servís de vincle entre els professionals, per tal de millorar la nostra situació laboral i contribuir a la modernització dels serveis bibliotecaris, ens va ajudar molt que la Mercè Gasch i l’Assumpta Rodón treballessin al seu arxiu, per tal de sortir-nos del difícil laberint d’obstacles que aleshores hi havia per legalitzar qualsevol associació professional o cívica. Recordo passejar-me desesperada d’un despatx a l’altre amb els documents de l’Associació fins que les “nostres” bibliotecàries ens donaren un cop de mà per tirar endavant la documentació de l’Associació, que finalment nasqué el 1975!

El 1984 la Mercè va començar a treballar a la Xarxa de Biblioteques Populars, que així es deia en aquella època, concretament a la Biblioteca Francesc Tarafa de Granollers, una biblioteca amb molts anys d’història (inaugurada el 1926 per Alfons XIII), situada en un edifici d’estil modernista, amb uns arcs gòtics, que li donaven un cert aire d’església. La biblioteca tenia un fons de 29.000 volums, a més d’un fons històric amb més de 200 manuscrits, 223 pergamins, fulls sindicals de la dècada dels 30's... i exercia ja com a comarcal, ja que d’ella en depenien 4 filials : Montmeló, Montornès, Canovelles i Parets, poblacions que encara no havien experimentat el creixement que tindrien en els següents anys.

Des del primer moment es nota l’actuació de la Mercè en la gestió de la biblioteca i l’empenta i el treball que hi porta a terme, fent una revisió del fons per tal de treure’n els llibres obsolets (era una època de carència pressupostària i tothom tenia molta por de donar de baixa gaires llibres), fa buidats de les publicacions periòdiques, col·labora amb les entitats locals com el Museu de Granollers, l’Ajuntament, Òmnium Cultural, Joventuts Musicals... Posa en marxa un servei de préstec pels pacients de traumatologia de l’Hospital de Granollers (1990).  Fa una enquesta entre els lectors per canviar l’horari dels dissabtes, cosa que avui ens sembla normal, però que els anys 80, era molt novedós. Compta únicament amb una altra bibliotecària, la Teresa Castelló i una subalterna. Tot un repte!

Però la Biblioteca aviat queda petita per a exercir veritablement com a cap de comarca i l’Ajuntament ofereix un altre edifici, can Pedrals, situat al costat de la biblioteca antiga i al qual se li pot fer una intervenció per tal d’ampliar i modernitzar els seus serveis, si bé amb certes dificultats, perquè està al costat de l’antiga muralla i cal fer prèviament unes prospeccions i treballs arqueològics.

Les obres de la nova biblioteca es porten a terme, en part, gràcies al Pla de Cooperació i Assistència Local (PCAL) de la Diputació de Barcelona que li concedeix 90.000.000 de pessetes i així finalment s’inaugura la Biblioteca de Can Pedrals el maig de 1995, sota la direcció de la Mercè.

S’informatitza la biblioteca, s’amplia el fons documental, es dota d’audiovisuals, tot un repte per a una persona acostumada a treballar a una altra escala i amb unes altres eines, però que la Mercè Gasch assumeix amb energia i esperit obert. A més és cap de Zona i fa la coordinació i seguiment de totes les biblioteques de la comarca.

És una persona activa, que fa sentir la seva veu a les reunions quan creu que no es va pel camí correcte, defensant els drets laborals dels professionals i uns millors serveis per a tothom.

També te una vida plena en l’àmbit familiar: casada i amb 4 fills, ha sabut compaginar la vida familiar i laboral en uns anys de tota mena de canvis.

Es jubila el 2006, però no s’atura: treballa en les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran, essent-ne la presidenta, viatja, gaudeix dels seus set nets...

Que per molts anys pugui gaudir d’aquest Premi i de la merescuda jubilació!

 

Núria Ventura.

___

Trobareu més informació de l'acte d'entrega de les medalles aquí:

• https://www.bibliotequesdegranollers.cat/merce-gasch-una-vida-dedicada-al-foment-de-la-lectura/
• https://www.granollers.cat/noticies/alcaldessa/granollers-lliura-les-les-medalles-de-la-ciutat-2024