—Ja està? No hi ha més paraules per pintar? La Mercè mira la paret del parc infantil on ella i una desena de veïns d’Aiguafreda acaben d’estampar diverses paraules, pintades en negre i vermell. I fa goig. I sorprèn, alhora. —És el primer cop a la vida que pinto una paret amb un esprai... Qui ho hauria de dir! Als meus setanta anys!

I com ella, també ha estat el primer cop pel centenar d’usuaris i usuàries d’una quinzena de biblioteques que han participat en un projecte innovador i atrevit. Un projecte que ha unit llengua, memòria i art. Com aquell esprai miraculós que tot ho feia funcionar, recordeu?  Tres en un. Això és possible? Sí. És possible. I el projecte es diu “mOts”.

 

Anem a pams. Les paraules són sons articulats d’idees i conceptes. També tenen la seva representació ideogràfica en lletres i escrits. Les paraules, les nostres -com les de qualsevol idioma-, són la manifestació fefaent  d’una cultura. Les paraules són part del nostre patrimoni que ens identifica com a col·lectiu. I les biblioteques, salvaguarda de  la paraula escrita, estan alineades en la difusió i defensa del fet cultural. Les paraules expressen qui som, d’on venim i cap on anem. Les paraules, els mots, actuen com a transmissors de valors i de coneixement i de tradicions. I abans que aplegar-se en grans  ciutats, l’home vivia en pobles, a muntanya, al bosc, al camp, a la costa; en comunió amb la natura. Tots som natura, en el fons. I per gaudir-ne i preservar-la a parts iguals, la societat actual s’ha dotat espais naturals protegits: els nostres parcs naturals.

I vet-ho aquí que ja ho tenim: parcs i biblioteques. Naturalment.

Biblioteques i parcs. Les dues principals xarxes de la Diputació de Barcelona no podien deixar de treballar plegades en un objectiu comú. Naturalment plegades. I per això van projectar el programa “Parcs i biblioteques... naturalment!”, que ja té set anys de vigència i s’estén a més de quaranta biblioteques, sis centres de documentació, dos bibliobusos i nou espais naturals protegits de la província. Diverses són les accions i els materials que ha generat (i generarà) aquest exitós binomi. I entre aquests, el projecte “mOts” ha omplert parets i places amb un gran llenç urbà resultant d’una acció col·lectiva de memòria històrica.

 

I com s’ha fet? La idea primigènia era senzilla: es volien recuperar paraules vinculades a l’entorn de la natura i el món rural, singulars de les localitats on es troben les biblioteques participants; aplegar-les i fer-ne difusió. Llengua i memòria, doncs. I l’art, per on surt? Doncs amb totes les paraules recollides, cada biblioteca participant -els usuaris participants- n’escollien deu per pintar-les (grafitejar-les més ben dit) a indrets singulars o edificis públics de la localitat. En molts cops, murs o vidres de la mateixa biblioteca. Tres en un, doncs. Paraules escollides de forma conjunta, en sessions conduïdes per cada direcció bibliotecària i amb el savi assessorament de Joan Manel Riera, de l’Escola de Natura del Corredor, pel que fa a la selecció dels mots escollits; i la direcció artística del David Ribas, l’Abdellah Ahaddaf, Lajarlei (Susana Domínguez) i Xuquin (Aura Gumà), de Riudebitlles Territori d’Art. Això ha estat, en essència, “mOts”.

Però “mOts” ha estat molt més. “mOts” ha estat un projecte de debat i creació. En una o dues sessions, persones de diverses edats i condicions, s’han trobat per debatre, proposar i decidir quins mots preservar i quins pintar. “mOts” ha estat un projecte de preservació de la memòria, de la memòria col·lectiva de l’entorn natural d’on venim. “mOts” ha estat un projecte de recerca. Paraules que s’han documentat no tan sols en la tradició oral, sinó també en diccionaris, obres literàries i científiques. “mOts” ha estat un projecte de difusió.  A banda d’aparèixer en xarxes socials o notñicies als mitjans, les biblioteques de Mataró, a Olesa de Montserrat o a Arbúcies, ja han penjat els mots recollits al seu web municipal. “mOts” ha estat un projecte de trobada i de cohesió de la comunitat. Així, a Montornès del Vallès han convidat a participar gent del grup local de Consorci per a la Normalització Lingüística, a Martorelles, als de l’entitat Correllengua. “mOts” ha generat conversa, coneixences i emocions. En algunes biblioteques la gent es coneixia d’antuvi, però no en la majoria; i ha estat una manera de fer retrobaments d’antigues coneixences i amistats. Emocionava veure com, per exemple, una àvia, en pintar la paraula a la paret, explicava al seu net de set anys, un nen adoptat del Magreb, el que significava llagardo (llangardaix) i com ell ho deia en àrab a tot el grup (“sahalia”).  

I quines paraules s’han recollit? Doncs moltes. Entre les recollides, un clàssic. “Nosaltres a la rosella, li diem gallaret”, ens diuen a Aiguafreda”. “I també aquí a Martorelles”. “Doncs a Olesa li diem paparota”. “Doncs a Terrassa, paparola! “I, aquí a Mataró, quicaracoc”. Però hi ha molts altres exemples. Mots vinculats a la fauna: miloca (aligot, a Mataró); rapestiracabells (libèl·lula, a Olesa); cabrota (gamarús, a Terrassa) o reietó (pit-roig, Vacarisses). De la funga: cocou (ou de reig a Arbúcies) o lletatresa (rovelló, a Aiguafreda). De la geologia: cocó (petit bassal, a Vilanova i la Geltrú), que a Martorelles en diuen bassiot. O mulassa (barraca de pedra seca, també a Vilanova). O fruits del camp: micaco (nespre, a Martorelles), cocaracoc (magraner, a Olesa). Mots del món de la mar:  lliscais (onatge, a Mataró) o gallots (algues, a Vilanova). De l’agricultura: baldera (camp de blat, a Santa Coloma de Gramenet). De topònims singulars: coscollada (prat, a Santa Coloma) o bodosca (de bosc, a Martorelles). De fenòmens  meteorològics: caparró (boira, a Vacarisses); bromerall (boira de mar, a Vilanova), pelacanyes (vent fort, a Terrassa); patac, túmbol o xafegada (gran xàfec, a Vacarisses, Aiguafreda o Arbúcies, respectivament). O de plantes, és clar: fenalls o fanalets (albellatge, a Tiana i Mataró, respectivament). I així fins prop de dues-centes paraules recollides i documentades en un una fitxa descriptiva per cadascuna que ha fet cada biblioteca.

I això no acaba aquí. “mOts” és un projecte de futur. Un projecte que no acaba en l’acció de la pintada col·lectiva. A Vacarisses ja han organitzat un concurs literari amb algun dels mots escollits (patac). A Santa Coloma de Gramenet i a Vilanova i la Geltrú han editat punts de llibres amb totes les paraules seleccionades. A Olesa de Montserrat han fet participar artistes vinculats al Centre Cívic. A Arbúcies s’ha consolidat el Grup d’usuàries per indagar vocabularis d’altres temàtiques. A Alella s’han fet lectures amb el grup de Creativitat Literària de Can Lleonart, que han creat textos originals amb les paraules escollides. I des de les gerències de la Xarxa de Biblioteques Municipals i de la Xarxa de Parcs Naturals s’està preparant una “pintada col·lectiva” en algun mur d’algun espai natural que deixi testimoni del fet. A més d’altres productes que s’estan pensant de produir en el futur (jocs, exposicions itinerants, producte editorial...). Esperem.

Creieu-me si us dic que “mOts” és un projecte que ens dignifica com a ciutadans i com a col·lectiu. Com a Parcs. Com a Biblioteques. Com a persones interessades en la llengua, en la memòria col·lectiva i en l’art. Tres en un, recordeu.

I és que no sé què espereu a escriure el vostre “mOt” a la paret! Teniu ja un esprai a mà?

Josep Melero i Bellmunt

Geògraf. Servei de Gestió de Parcs Naturals