LES DESIGUALTATS SOCIALS CAUSEN DIFERÈNCIES EN L’ESTAT DE SALUT DE LA POBLACIÓ

 

L’EQUITAT EN SALUT ÉS CLAU PER ACONSEGUIR UNA SOCIETAT JUSTA I EQUITATIVA

 

 

Les desigualtats responen a un accés diferenciat a un conjunt de drets i oportunitats, com la salut, l’educació, els recursos o els ingressos.

Les desigualtats en salut són el resultat de diferències injustes i evitables en les oportunitats i els recursos relacionats amb la salut que tenen les persones i els grups poblacionals en funció d’eixos de desigualtat, com són la classe social, l’edat, el gènere, la diversitat funcional, el territori o lloc de residència, l’origen cultural o religiós, entre molts altres. 

Les diferències en l'estat de salut segueixen un gradient social; els determinants socials poden ser més importants que la cura de la salut o les opcions d'estil de vida i condicionen entre el 30 i el 55% dels resultats de salut [OMS].

Estudiar les diferències en salut entre grups socials és rellevant per a monitoritzar el grau d’equitat en una societat i promoure la justícia social.

 

No hi ha una llista tancada d’eixos de desigualtat ni es pot establir una jerarquia entre ells. Els que més es treballen en les polítiques públiques europees són la classe social; la discapacitat/diversitat funcional; el sexe i la identitat de gènere; l’edat; el territori de residència o la diversitat ètnica, cultural i religiosa. Tanmateix, hi ha altres eixos de desigualtat que poden tenir rellevància per a la salut de determinades persones, en funció dels contextos de cadascú. 

La salut es distribueix de manera desigual en la població en funció dels eixos de desigualtat.

A Catalunya, les persones amb menor nivell socioeconòmic tenen una probabilitat quatre vegades més gran de morir abans dels 65 anys. La taxa de mortalitat presenta un gradient destacable en les persones de menys de 65 anys (Observatori del Sistema de Salut de Catalunya - 2017)    

Els indicadors de mortalitat i morbiditat presenten pitjors resultats en poblacions amb nivell socioeconòmic més baix

Les persones amb limitacions funcionals en la vida diària (físiques, sensorials, psíquiques o de relació) tenen alterades les interaccions entre la persona i l’entorn que entenem necessàries per a una bona salut i qualitat de vida. En la població catalana s’observen diferències significatives en l’estat de salut de les persones amb i sense limitacions funcionals.
Per això, cal garantir el dret de les persones amb diversitat funcional a un estil de vida autònom i saludable i eliminar qualsevol tipus de barrera que impedeixi la igualtat d'oportunitats (fites 10.2 i 10.3), a través de polítiques de protecció social de les administracions (fita 10.4).

Les persones amb discapacitat tenen més risc de pobresa o exclusió social que les persones sense limitacions funcional [Observatori Discapacitat Física]

El sexe genera diferències en salut cap a les dones i ho evidencien els resultats dels principals indicadors de salut pública, que es distribueixen de forma desigual en funció del sexe. El Sistema d’Indicadors de Salut Local de la Diputació de Barcelona (amb informació de l’estat de salut dels municipis de més de 10.000 habitants, exclosa la ciutat de Barcelona) evidencia diferències per sexe a nivell de patrons de demografia, morbiditat i mortalitat de la població d’aquest conjunt de municipis de la província. 

Els principals indicadors de salut es distribueixen de forma desigual en funció del sexe

Més enllà del sexe (determinat biològicament), el gènere (socialment construït) constitueix un important eix de desigualtat social en salut. Tot i que en els darrers anys s'ha avançat significativament en el coneixement i respecte a la diversitat sexual i de gènere, encara preval el punt de vista heterosexista, molt lligat a estereotips, estigmatitzacions, exclusions i invisibilitats, i es produeixen moltes situacions de discriminació per orientació sexual, identitat sexual o gènere

L’edat és una variable imprescindible per estudiar l’estat de salut de les poblacions. Per això és de gran importància l’estratificació de la població per grups d’edat a l’hora de presentar resultats, que han de servir per dissenyar intervencions adaptades als diferents col·lectius.

Es preveu que d’aquí a 30 anys una de cada tres persones superarà els 65 anys d’edat

Els indicadors demogràfics mostren un envelliment progressiu de la població. Concretament a la província de Barcelona, l’any 2021 l’índex d’envelliment va ser un 17,6% més alt respecte 10 anys enrere i el de sobreenvelliment va incrementar en un 20,6% respecte al 2011. 

Aquest perfil de població exigeix actuacions de prevenció i promoció de la salut que fomentin un envelliment saludable i tenir en compte els índexs de dependència per a dimensionar un sistema d’atenció a la salut que garanteixi la qualitat de vida de la gent gran (fites 10.2 i 10.3). 

L'edatisme inclou els estereotips, els sentiments (com la por a envellir) i les conductes discriminatòries (tractar de manera diferent pel fet de semblar d'una determinada edat). En el nostre context, la infància, la joventut i la vellesa són els grups socials que pateixen discriminació per raó d’edat. Tot i que el terme edatisme s’acostuma a utilitzar per referir-se a la discriminació de les persones grans (gerontofòbia), els infants i les persones joves també en pateixen.

L’edatisme és la tercera causa de desigualtat al món, després del racisme i el masclisme (OMS)

El nivell socioeconòmic del lloc de residència determina l’estat de salut general de la població que hi viu, així com la cultura i l’origen de les persones que hi resideixen. La despoblació és un altre dels determinants que causen desigualtats en l'accés a la salut: la manca de professionals sanitaris a les zones rurals, i el difícil accés a centres d'atenció primària i hospitalària fan que les persones que viuen a zones rurals tinguin més risc de patir malalties cròniques i menys accés a proves diagnòstiques preventives

La salut es distribueix de forma desigual en funció del territori i els moviments migratoris

A la província de Barcelona el percentatge de població estrangera és del 15,25% (dades 2021), un percentatge que s’ha quadruplicat en els darrers 20 anys, i el principal país d’origen és el Marroc.

Vivim una societat multicultural amb cultures que tenen visions diferents de la salut

Hi ha cultures amb posicions molt marcades sobre temes relacionats amb la salut, i hàbits i estils de vida que cal tenir en compte a l’hora d’entendre comportaments i dissenyar intervencions de salut. Cal, per tant, promoure la inclusió social i garantir que els entorns i els serveis de salut tinguin la mateixa qualitat per a tots els seus usuaris, independentment del grup cultural, ètnia o religió a què pertanyin (fites 10.2 i 10.3).

Les persones que pateixen desigualtats socials són les que menys es poden protegir i tenir cura de la seva salut

A nivell local recau en els governs municipals la responsabilitat de conèixer la realitat territorial i el perfil de la població i avaluar tots els eixos de desigualtat que hi incideixen per orientar les polítiques a reduir les desigualtats en salut. 
Perquè una de les finalitats de les polítiques locals és adequar el context físic i socioeconòmic dels entorns per així ajudar a reduir les desigualtats socials associades.
 

ELS DETERMINANTS DE LA SALUT I LES DESIGUALTATS AL MUNICIPI

Font: Diputació de Barcelona. Secció d’informació i Anàlisi en Salut Pública. Adaptació del model de determinants socials de la salut i de les desigualtats en salut a les àrees urbanes (Projecte INEQCities 2013)
 

El principi fonamental de l’Agenda 2030 és 
“no deixar ningú enrere”:

Municipis inclusius amb qualitat de vida per a tothom

 

• Trobareu l’article complet amb indicadors associats i recursos per contribuir a l’assoliment de l’ODS 10 a nivell local a l’Espai web Càpsula Salut2030