LA PROTECCIÓ DELS ECOSISTEMES MARINS I EL CONTROL DE L’EXPLOTACIÓ PESQUERA SÓN IMPRESCINDIBLES PER A REESTABLIR LES POBLACIONS DE PEIXOS I FOMENTAR DIETES RIQUES EN PEIX

LES ESTRATÈGIES DE PROMOCIÓ DE LA SALUT A NIVELL D’ALIMENTACIÓ SALUDABLE I ESTILS DE VIDA ACTIUS DEPENEN MOLT DELS RECURSOS MARÍTIMS I DE LA SALUT DEL MAR

 

Els oceans del món són el motor dels sistemes globals que fan que la Terra sigui un lloc habitable per als éssers humans. La manera com gestionem aquest recurs vital, per garantir les condicions de temperatura, la composició química, els corrents, la conservació de la biodiversitat,... és fonamental per a la salut humana i per a contrarestar els efectes del canvi climàtic. 

El mar és una font essencial d’aliments saludables, de salut física i mental i l’origen de possibles nous medicaments.

 

El mar, font de possibles nous medicaments:

A la Mediterrània, especialment al fons marí, s’han trobat diferents espècies d’animals que produeixen compostos bioactius  (amb propietats antibacterianes, antifúngiques, antivíriques, antiinflamatòries o anticancerígenes), que poden donar lloc al descobriment de nous medicaments eficaços per a combatre determinats tipus de càncer, infeccions i inflamacions, entre altres malalties. 

 

Aliments saludables procedents del mar:

Els consumidors occidentals consumim cada dia menys peix (per càpita) i, amb el pas dels anys, el valor del peix a la dieta ha anat disminuint en detriment d’altres fonts de proteïna com la carn i els ous. Això està passant fins i tot als països mediterranis, on el peix i el marisc tradicionalment han estat un aliment central de la “dieta mediterrània”. 

Cada any es desembarquen i comercialitzen més de 200 espècies de peix i marisc diferents als ports de Barcelona, però una persona consumidora mitjana només en consumeix com a màxim cinc.

Una dieta equilibrada i saludable ha d’incloure peix i marisc. Perquè aquests productes aqüícoles són la principal font del greix de tipus omega-3 i són rics en nombrosos nutrients importants per a la salut, com les vitamines B i D, minerals com el ferro, iode, seleni i proteïnes com la taurina, a banda de tenir nivells molt baixos de greixos saturats.

Està demostrat que el consum de peix i marisc és altament beneficiós pel sistema circulatori. Redueix el risc d'accident cerebrovascular, així com de determinats tipus de càncer, de depressió, d'Alzheimer o d’asma i al·lèrgies respiratòries en nens, entre altres malalties cròniques. Els àcids grassos omega-3 tenen un efecte protector en la prevenció de malalties cardiovasculars, determinats tipus de càncers, algunes malalties neurològiques i altres malalties cròniques. També són importants per al desenvolupament òptim del cervell i el sistema nerviós del nadó. Les proteïnes i els minerals presents al peix i al marisc reforcen el sistema immunitari i ajuden a prevenir patologies com l’osteoporosi o desequilibris a nivell de tiroides, entre altres.

Diversos estudis indiquen que el consum d'aproximadament 1-2 porcions de peix gras a la setmana (moll, verat, tonyina, sardina...) redueix el risc de cardiopaties en un 36%.

 

Hàbits saludables al mar:

Moltes de les activitats d’esbarjo que es fan al mar o a la vora del mar, des de passejar per la platja o nedar fins a la pràctica d’activitats esportives com el busseig, la vela, el caiac,... són beneficioses per a la salut física (pel seu paper preventiu de les malalties cardiovasculars), la salut mental i també contribueixen al benestar emocional de les persones.

 

Els riscos per a la salut del mar:

Més enllà dels béns i serveis essencials per a la salut i el benestar que suposen els ecosistemes marins, aquests també poden suposar un risc per a les persones. 

La contaminació marina, que prové majoritàriament de fonts terrestres, està arribant a nivells alarmants i és urgent reduir-la (fita 14.1).

La contaminació química o per materials de les aigües del mar poden provocar danys al sistema immunològic, nerviós, reproductiu, músculoesquelètic,... Els residus plàstics que s’aboquen al mar es degraden en microplàstics, que els organismes marins ingereixen, acumulen als seus teixits i són consumits per les persones. 
    
També és preocupant la presència de fàrmacs als ecosistemes aquàtics. Els productes farmacèutics de la indústria o de les explotacions ramaderes que no es gestionen correctament i s’aboquen a les aigües arriben als rius i al mar i poden afectar la biologia dels organismes vius, provocant efectes perjudicials per a la salut dels animals aquàtics, així com de les persones consumidores d’aquestes espècies, com ara la resistència als antibiòtics.

També hi ha perills biològics derivats dels organismes patògens (bacteris, virus o paràsits com l’Anisakis) i de les biotoxines marines: al·lèrgies i patologies a la pell, problemes gastrointestinals i del sistema nerviós.

Cal fer una gestió sostenible dels recursos pesquers i dels ecosistemes costaners, ja que aquests perills minimitzen els beneficis que proporcionen els ecosistemes marins i incrementen els riscos sanitaris provinents d’aquests ecosistemes (fites 14.2 i 14.3).

La sobrepesca, la pressió turística, l’aqüicultura, la contaminació i el canvi climàtic estan amenaçant negativament la sostenibilitat dels ecosistemes marins, i comprometen la seva contribució a una dieta saludable i al descobriment de nous fàrmacs [Font i Lloret, 2016].

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) controla la qualitat de les aigües de bany a través del Programa de vigilància i informació de la qualitat de les aigües de bany a Catalunya. L’any 2022 la xarxa de control va incloure 83 zones de bany de la província de Barcelona i els resultats de la classificació van confirmar novament que la majoria de zones de bany tenen categoria Excel·lent.

Més enllà de la qualitat química i microbiològica, la naturalesa física de les aigües del mar també pot suposar un perill per a la salut de les persones si no es prenen mesures, provocant ofegaments o talls de digestió. I l’exposició excessiva a la radiació solar durant les estades a la platja suposa també riscos per a la salut, com la insolació, cremades, deshidratació, malalties intestinals,...

Amb la finalitat de minimitzar aquests riscos a la costa, la Diputació de Barcelona dona suport als ajuntaments dels 25 municipis litorals de la demarcació, excepte Barcelona ciutat, per garantir que les condicions de seguretat de les platges siguin adequades.

Més de 3.000 milions de persones al món depenen de la biodiversitat marina per sobreviure. I 

El 30% de les poblacions de peixos del món estan sobreexplotades i es troben molt per sota del llindar necessari per a produir un rendiment sostenible.

Cal regular eficaçment l'explotació pesquera i restablir les poblacions de peixos perquè puguin produir el màxim rendiment sostenible d'acord amb la seva biologia (fites 14.4 i 14.6).

A la província de Barcelona hi ha 26 municipis litorals (un 8,3% dels 311). Això representa un model d’ocupació intensiva i estacional amb greus conseqüències sobre el funcionament ecosistèmic dels hàbitats litorals i sobre la seva biodiversitat. Per això s’ha establert com a objectiu conservar almenys el 10% de les zones costaneres i marines (fita 14.5).

Els ecosistemes marins són i seran una font d’alimentació saludable, una veritable farmàcia del mar on es poden descobrir nous medicaments per tractar malalties, i un indret clau on practicar esports i activitats saludables i sostenibles, beneficioses per la nostra salut física i mental: un “gimnàs blau” que s’ha de preservar per a les futures generacions. 

Els mars i els oceans són actius de salut: una veritable eina per promoure la salut i prevenir i curar malalties que afecten les persones.

Els municipis litorals tenen un paper clau en els processos de conservació i restauració dels ecosistemes costaners, a nivell de planejament urbanístic de les primeres línies de costa, del model turístic del municipi, de la neteja i conservació de les platges i de la gestió de les activitats d’oci i esbarjo que es practiquen al mar i a la costa. 

Però els municipis interiors també contribueixen a la salut dels ecosistemes marins. Els mars reben grans quantitats de contaminants que provenen sobretot de terra ferma, de l’abocament a les conques fluvials de residus industrials, de l’agricultura, i tot tipus de plàstics, entre d’altres.

Els sistemes urbans de sanejament i la gestió dels residus sòlids, juntament amb les activitats de sensibilització ciutadana associades, són fonamentals per reduir la contaminació de les zones costaneres. 

En aquest sentit, les polítiques de salut pública dels nostres pobles i ciutats, a través dels plans locals de salut, han de fomentar sinèrgies entre els actors i els projectes de salut pública i de conservació dels ecosistemes aquàtics (marins i/o fluvials), per protegir-los i conservar-los com a font de salut que són. 

Paral·lelament, les estratègies de promoció de la salut han de promoure els ambients aquàtics com entorns saludables i donar a conèixer la mar com a font d’innombrables valors i actius per a la salut: el contacte amb la natura, una font d’aliments necessaris per a la nostra dieta i un entorn d’oci, relax i benestar. 

Font: Diputació de Barcelona. Secció d’Informació i Anàlisi en Salut Pública. Elaboració pròpia

 

Cal conservar la infraestructura blava des de tot el territori, de costa i d’interior

El mar és salut. Cuidem-lo

 

 

Accedeix a l'article complet