Nom científic: Auxis Rochei o Auxis Tharzard
Nom popular: Melva, baldufa o mèlvera
Temporada: juny – octubre

 

 

 

 

Descripció:

La melva és, potser, el peix blau que menys es valora a les nostres llotges i peixateries, a excepció d’Andalusia, on segueix sent un producte local molt popular. 

És considerada la cosina del bonítol, el verat i la tonyina vermella, ja que tots ells formen part de la família dels escòmbrids (Scombridae). Acostuma a mesurar entre 30 i 40 cm de longitud, podent superar els 50 cm les femelles més grans. Igual que el verat, té el cos robust, amb un cap petit, la boca plena de diminutes dents i el morro punxegut i curt. 

En el llenguatge popular es parla tot sovint de dos tipus de melva: la “canutera” i la d’almadrava, tot i que, en realitat, es tracta del mateix tipus de peix. La d’almadrava acostuma a fer referència als exemplars del Mediterrani, que són de mida més gran i es destinen a l’elaboració de productes de més qualitat o a ser consumits en fresc. D’altra banda, la melva “canutera” sol designar aquella que s’utilitza per a fer-ne conserves i és més popular a Andalusia. 

S’alimenta de petits peixos com sardines i anxoves, a més de crustacis i diversos tipus de cefalòpodes de mida petita. Habitualment es troba a la zona més superficial de l’aigua i té una distribució molt àmplia en aigües de l’oceà Atlàntic, Índic i Pacífic, a més del mar Mediterrani i el mar Negre. A l’Estat espanyol es pesca fonamentalment entorn a l’estret de Gibraltar i al llarg de la costa del Mediterrani i la temporada òptima de pesca es concentra a l’estiu, arrencant ja durant el mes de juny i podent estendre’s fins ben entrada la tardor. 

Propietats nutricionals:

Com que la melva té una proporció de greix superior al 5% es classifica dins del grup dels peixos blaus. Aquest greix és majoritàriament de tipus poliinsaturat i molt ric en àcids grassos omega 3, que formen part del teixit nerviós, les membranes cel·lulars i les cèl·lules de la retina. L’omega 3 és, doncs, important per al bon funcionament del cervell i la visió, entre altres, i a més, contribueix a la prevenció de malalties cardiovasculars.

Com tots els peixos és un aliment ric en proteïna d’alt valor biològic, el que significa que conté tots els aminoàcids essencials i que, per tant, resulta una molt bona font proteica.

Pel que fa als minerals, de la mateixa manera que la resta de peixos, contribueix a garantir la ingesta recomanada de iode i és també molt bona font de fòsfor, ferro i magnesi. Consumir melva ajuda a tenir uns  bons nivells de vitamines liposolubles com la A i la D, que contribueixen a la salut visual i òssia respectivament, entre altres funcions. Finalment, també conté vitamines hidrosolubles com les del grup B, entre les quals destaca la vitamina B12, que contribueix a la formació de glòbuls vermells sanguinis i al manteniment del sistema nerviós central i, a més, és important per al correcte metabolisme de les proteïnes.

Respecte al mercuri, cal fer esment que el Ministeri de Sanitat alerta sobre la contaminació per aquest metall pesat d’alguns peixos degut a l’activitat humana. La quantitat de mercuri en els peixos està relacionada amb la seva posició dins de la cadena tròfica, per tant, els peixos depredadors, de mida gran i més longeus, com la tonyina vermella, el peix espasa o l’emperador, en tenen concentracions més altes, fenomen conegut com a bioacumulació. La melva està classificada com a espècie amb un contingut en mercuri mitjà i, per tant, està inclosa en la llista de peixos que cal incloure en la dieta alternant-ne el consum amb peixos blancs. El mercuri pot afectar el sistema nerviós central i per això n’han d’evitar especialment el consum les dones embarassades o lactants, així com els menors de 10 anys.

Consum:

La melva és més coneguda en forma de conserva però, tot i tenir un sabor més intens, també es pot consumir com qualsevol altre peix quan és la seva temporada. Es pot tallar a rodanxes, filets o daus, o es pot coure directament al forn, oberta en forma de llibre o sencera. Les possibilitats culinàries de la melva son molt àmplies i el seu sabor encaixa amb una gran varietat de guarnicions. Si es compra fresca es recomana consumir-la el mateix dia o en un màxim de 24h, sempre conservant-la al frigorífic. 

Comercialment és molt apreciada pel gran aprofitament de la seva carn. En terres andaluses s’elaboren conserves reconegudes amb la I.G.P. “Melva de Andalucía” de filet de melva al natural i en oli d’oliva o de gira-sol, elaborades artesanalment i reconegudes per la seva tradició. 

Recordem que es recomana consumir 3 o més racions de peix a la setmana, prioritzant el peix blau i preferentment de pesca sostenible i de proximitat. A més, no podem oblidar d’incloure en els nostres menús diaris 5 racions de fruita i hortalisses, tant cuites com crues.

Ara que n’és temporada, a gaudir a taula de la melva!