La directora gerent de la Fundació BCN Formació Professional, diu que el 73’8% de graduats en FP Dual a Espanya són homes i que cal realitzar accions per atraure més dones, sobretot en els cicles tecnològics.

L’inici d’aquest curs ha vingut acompanyat, en gairebé tots els mitjans de comunicació, de missatges positius al voltant de l’FP: “l’FP enlaira”, “opció atractiva”, “opció de primer nivell”... ja sabem que el que no es comunica pràcticament no existeix però és molt important que, aprofitant aquest moment “dolç”, dotem de contingut els missatges de forma que arribin a tota la societat. I això vol dir que el que s’ofereix des dels centres d’FP cal que arribi a potencials estudiants, famílies, agents socials, empreses, organitzacions públiques i privades...

Ara que es comença a posar en valor l’FP, una bona part dels “inputs comunicatius” ens parlen de Formació Professional Dual. Les persones que treballem en el sector entenem aquest concepte però, com li expliquem a potencials alumnes?, a les famílies?, com convencem a les organitzacions perquè se sumin al projecte?, com planifiquen els centres formatius la dualitat?, quin paper hi juga l’administració pública?, i els agents socials?... Si sempre és necessari saber que volem comunicar abans de fer qualsevol difusió, en el cas de l’FP Dual, que és més complexa, se’ns fa imprescindible.

L’FP Dual comporta que l’aprenentatge es desenvolupa alternativament en el lloc de treball i en el centre formatiu. La part que es realitza en el lloc de treball té reconeixement acadèmic, per tant és avaluable i reconeguda. I la relació amb l’aprenent es regula mitjançant una beca o un contracte laboral. A Catalunya ambdues opcions són remunerades.

L’FP Dual és un període educatiu de responsabilitat compartida entre els centres i les organitzacions que acullen els/les aprenents. Coresponsabilitat, confiança, complicitat, són els pilars que construeixen el model. També el paper que hi juguen els agents socials.

Empreses, institucions, han de veure l’FP Dual com una oportunitat de millorar el seu talent. S’han de convertir en organitzacions formadores: no només aprenen els/les aprenents, ho fa tothom. Aquesta concepció àmplia és la que es correspon a l’aprenentatge i ocupabilitat de qualitat  al llarg de la vida. La formació és inversió, no es pot pensar en el curt termini; estem en un canvi cultural ja que l’FP Dual, a més d’atendre les demandes de persones i organitzacions, s’ha d’ajustar a les necessitats dels sectors i els territoris.

La comunicació de la FP Dual acostuma a anar lligada a dades d’inserció laboral. Segons les de l’informe Inserció dels ensenyaments professionals, 2018, la inserció laboral dels estudiants de Catalunya en format dual és del 65’12%, en l’opció “clàssica” del 55’1%. La xifra total d’estudiants en dual aquest curs s’apropa al 18% i l’objectiu de la Generalitat de Catalunya per al 2025 és arribar al 30%. La FP Dual catalana representa el 25% del total d’Espanya.

Si només comuniquem l’FP Dual en base a dades d’inserció laboral, que evidentment són importantíssimes, podem deixar fora l’opció de sumar-se al projecte al sector públic on la incorporació professional es fa via oposició. La implicació dels governs locals, junt amb els agents socials, facilita els vincles de la formació amb el territori, permet abordatges més sectorials, apropament a clústers, gremis...

Formem persones que viuran i treballaran en un món en canvi. El més important per a l’adaptació a aquest món és adquirir competències transversals: entendre entorns disruptius, treballar en equip, creativitat, innovació, flexibilitat... Adquirir competències tècniques i transversals fomenta l’ocupabilitat i aquí el sector públic hi ha de tenir un paper important. Treballar valors, fer una FP Dual més inclusiva.. Tenim el repte d’avaluar els impactes i afegir més dades objectives a les de la inserció laboral.

No tot és “eficiència”, hem de contemplar més variables. Per exemple, el 73’8% de graduats en FP Dual a Espanya són homes. Cal realitzar accions per atraure més dones, sobretot en els cicles tecnològics. Cal contemplar la vulnerabilitat, l’abandonament escolar acostuma a ser previ a la decisió de dual. En resum, des del sistema públic es pot contribuir a que l’FP Dual sigui un valor per a la societat.

Neus Pons

Directora Gerent

Fundació BCN Formació Professional