La creativitat i la innovació són qualitats bàsiques al CUEME. La seva presència no es limita a la fase de generació d’idees de prototips sinó que creiem que haurien d’impregnar tot el programa.
En la formació del curs passat vam organitzar una sessió monogràfica sobre la creativitat. Com a introducció als tallers pràctics, Marta Camps, directora pedagògica de BAU, Centre Universitari de Disseny, va fer una xerrada sobre com acompanyar els processos creatius dins l’escola. Recuperem algunes d’aquestes idees.

Per poder acompanyar de forma efectiva la creativitat a l’escola, cal començar per desmuntar els mites que s’hi associen.

Mite 1: la creativitat va lligada a la genialitat, a l’excepcionalitat

Segons aquest mite, les persones creatives tenen un talent excepcional, són úniques, veuen les coses de manera diferent a la resta. Són Einstein, Picasso, Gandhi.... Són les que canvien el món. Les persones creatives desafien les normes. Solen ser individus isolats, exclosos, inadaptats, fins i tot rebels.  

Realitat: la creativitat es troba dins l’èpica de la quotidianitat

Trobem creativitat en les petites accions que transformen productes, realitats i entorns. Poden ser noves mirades i actituds que permeten veure de forma diferent coses que donàvem per descomptades. És la qualitat de convertir allò ordinari en extraordinari.

Hem de ser conscients del que aporta la creativitat en el nostre dia a dia: les mestres no tenen perquè ser Einstein per fer màgia a l’aula. Cada dia estan canviant l’estat de les persones del seu voltant, estan fent que l’entorn canviï, estan transformant vides.  L’existència de grans talents no ens ha de fer sentir petits als altres.

Realitat: la creativitat pot connectar-nos als altres

La creativitat no ha de ser un acte individual que ens separi dels altres, sinó que podem desenvolupar-la de forma col·lectiva, retroalimentant-nos uns als altres: 2 + 2 sempre fan més de 4.

---

Mite 2: la creativitat s’ensenya de forma estructurada, en moments o espais determinats

D’acord amb aquest mite, la creativitat a l’aula es treballa especialment a través d’algunes matèries o activitats com la plàstica o l’escriptura creativa. El feedback i l’exposició de les produccions fetes són una bona manera d’estimular la creativitat.

Realitat: la creativitat s’acompanya posant el focus en el procés i no només en els resultats

En els processos creatius hi ha dos estadis diferenciats: l’expressió i la comunicació. Evolutivament, la necessitat d’expressar-se es dona abans que la funció de comunicar.

És important donar espai i respectar l’espai d’expressió perquè les nenes i els nens puguin conèixer-se i connectar amb els seu interessos i motivacions personals. Quan ens centrem molt en els resultats, en mostrar i exposar les produccions, dificultem que descobreixin allò que internament els mou. 

A les facultats de Belles Arts es fan produccions efímeres que un cop fetes es destrueixen, perquè l’objectiu no és exposar-les o comunicar-les, sinó “fer múscul” (piles de boles de fang que es treballen i que un cop fetes, tornen a les piscines de fang). 

En aquest sentit, el materials i l’espai són importants. Contribueixen a crear les condicions perquè hi passin coses.

Realitat: la creativitat s’acompanya generant espais constants de confiança lliures de judici

Quan com a persones educadores, ens centrem excessivament en l’exhibició dels resultats i emetem judicis (m’agrada, està bé, li falta...), correm el risc de fer desconnectar l’alumne de les pròpies necessitats creatives i fomentar el desig d’aprovació.

Com assenyala el neurocientífic David Bueno: “El problema de la creativitat no és tant estimular-la, perquè el cervell humà, especialment l’infantil, la genera de manera automàtica. El gran problema és no mutilar-la”.

Els judicis, les correccions continuades, poden actuar com a "mutiladors" de la creativitat i posar molt fre a la intenció, al sentit autèntic, honest i genuí de les criatures. 

Per acompanyar els processos creatius cal poder sostenir la frustració, l’error i el malestar. No és fàcil per als i les mestres sostenir la tensió i el dolor davant dels reptes creatius. Però davant l’afirmació “jo no en sé, no puc” la resposta més estimulant és: Què bé! Així ho podem aprendre!”.

És molt important generar a les aules estats d’obertura, ambients de confiança, on aquest adonar-se del que no sabem es pugui sostenir sense judici.

Realitat: la creativitat es troba en l’equilibri entre la llibertat i el límit 

La creativitat estableix un diàleg amb les regles, amb els límits. Cal diferenciar entre trencar les normes i empènyer els límits per expandir-los. 

Per crear, cal trobar-se en un espai que permeti experimentar i tenir unes normes amb sentit, que continguin i que permetin explorar dins dels límits amb llibertat i seguretat. I trencar també així l’associació entre creativitat i transgressió, inadaptació.

---

Mite 3: la creativitat és una funció del cervell

Segons aquest mite, la creativitat es troba en les idees, en el pensament, en el coneixement.

Realitat: la creativitat neix al cos, en els sentits

Per despertar la creativitat és necessària l’emoció. Aquesta es genera en el cos, a través dels cinc sentits i es connecta amb el coneixement al cervell, però no hi neix.

És important oferir espais rics en estímuls per despertar les sensibilitats en el cos.

El plaer és un gran aliat de l’aprenentatge i la creativitat. Com afirma l’escriptora Maria Gabriela Llansol “on hi ha plaer, el coneixement està a prop”.  El plaer de descobrir i crear per un mateix són motors que generen aprenentatge i sobretot el consoliden. Cal anar en compte en ensenyar les coses abans que l’alumne la pugui descobrir per si mateix perquè li usurpem l’oportunitat.

L’originalitat no tant a veure amb fer coses diferents, com en sorprendre’s a una mateixa.

Una idea en si, no és res. Cal posar-la en pràctica. L’acció ens aterra. 

---

Al kit trobareu també una síntesi del taller de creativitat, amb els materials dels tallers pràctics de generació d’idees, de dibuix i de color.