Per Pep Quintana i Riera, escriptor i periodista

Ara fa cosa de quinze anys, un dia qualsevol, em trobava en aquell despatx, farcit de papers fins l'últim racó, de la directora de la Biblioteca d'Arenys. La Mercè, la Mercè Cussó i un servidor vostre estàvem divagant entretingudament sobre en quin acte podria col·laborar jo en motiu dels primers i joveníssims 50 anys de la Biblioteca Pare Fidel Fita, la del poble. 

Barrejàvem una infinitat de possibilitats: que si una conferència, que si un passi de diapositives (filmines) comentades, que si explicar amb pels i senyals el meu pas per la Biblioteca ambulant Pere Quart fent ruta per infinitat de pobles de l’Alt Pirineu... Ens vam acomiadar dient-nos que maduraríem les idees. En arribar a casa em vaig perdre, una vegada més, per l’infinit navegador del Internet i no se ni com ni el per què vaig caure a la web de la ciutat catalana de Sardenya. Un àngel caritatiu, el que segurament tinc sempre al costat, em va dur a la Biblioteca de l’Alguer. La sorpresa va ser majúscula! Coincidia que la Biblioteca algueresa celebrava els seus 75 anys d’història.

La cosa va resultar fàcil i llaminera es tractaria d’agermanar les dues biblioteques mediterrànies. Em van faltar cames per apropar-me a la Biblioteca de casa i explicar-li a la Mercè. De seguida vaig veure que ella recollia l’envit de manera convençuda.

Ens vam posar a la feina i molt aviat – oh! Sorpresa! – vam tenir una vintena llarga d’arenyencs inscrits per acompanyar-nos-hi. Va ser quan vam veure la necessitat de fer participar algun professional del món del viatge. La Montse Bea, de Viatges Sakkara, de seguida va connectar amb nosaltres i va aportar els seus coneixements.

Finalment van ser un centenar d’arenyencs que ens vam desplaçar a Sardenya per materialitzar l’agermanament de biblioteques. El viatge va sortir rodó i tothom va retornar a casa content com unes pasqües.

L’èxit, doncs, d’aquesta primera sortida va donar pas a organitzar un viatge anual. El tracte és que els viatgers es llegeixin un llibre d’un autor del lloc que visitem i després, tots plegats, anem a comprovar fins allà on hi ha la veritat i allà on comença la ficció.

Hem fet turisme? És clar que si! Hem intentat conèixer a fons la gastronomia local? I tant! Hem compartit experiències i coneixements? Se’ns dubte que sí. Però, sobretot, hem intentat que la literatura i tot el món que l’envolta tingués un protagonisme fonamental. Les tertúlies literàries i les visites a biblioteques i llibreries han estat, des del primer dia, els actes essencials de tots els viatges.

Amb el d’enguany són quinze els viatges seguits que no ha pogut doblegar ni la mateixa pandèmia. Han estat viatges sucosos, amb moltes estones divertides, alliçonadors, que fomenten l’amistat i afavoreixen positivament el cervell. Avui, aquests viatges estan consolidats del tot. Estan tenint un èxit que ningú no pot discutir.

Ara deixeu-me que us parli amb la més estricta sinceritat: em sento cansat, veig que no puc aportar gaire res més del que ja he donat. Segurament m’he fet gran, potser vell i tot.

Jo com molt bé sabeu molts de vosaltres, sóc un apassionat del Marroc. Fa més de 30 anys que el visito molt sovint i m'hi guanyo la vida. Sabeu també que el llibre sagrat de l’Islam és l’Alcorà i us recordaré com comença amb aquell to solemne i categòric: “Tot té un principi i tot té un final”. Per mi aquest Porto de 2022 és el meu final. És el final d’un cicle d’aquests estimats viatges amb la biblioteca.

No vull acabar sense donar-vos les gràcies a tots, als que heu vingut enguany i els altres que, per la raó que sigui, no han pogut venir, però, sobretot i subratllant-ho vull agrair l’amistat, la companyia i la confiança que m’han donat la Mercè Cussó, la Montse Bea i la Muntsa Abad.

Gràcies, moltes gràcies.